23/08/2022
La tristor envaeix la nostra ànima, el nostre cor, el nostre esser sencer,... una vegada més,... i el pitjor és que sabem que no serà l'última i que probablement no tarde massa i que acabarà arribant a aquell racó del món que ens enganxa a la vida, ens connecta amb el tot i és el nostre motor anímic... per això no tenim massa a dir, ens manquen les paraules,... només donar el condol i una reflexió... El condol cap a les persones, la fauna i la biodiversitat que habiten, habitaven, eixes muntanyes, eixos pobles, eixes valls, eixos paisatges, eixos patrimonis que ara resten monocromatitzats, nuus, desarrapats, calcinats,... per a elles principalment però també per a totes aquelles que les sentim com a part de la nostra construcció, del nostre creixement, de la nostra infantessa,... tot i que, en certa mida, ens consola saber que, com sempre, la vida renaix de les cendres... I una reflexió, en les darreres dècades la desconnexió de la nostra societat del món rural, de l'interior, dels usos tradicionals ha estat cada vegada més profunda, l'espai de muntanya, l'espai rural, s'ha transformat en un lloc d'esbarjo, lúdic, de visita,... tota la societat hem estat partícips del canvi, per diversos motius, la modernitat, la duresa de la vida en llocs de vegades hostils, la història bèl·lica i la repressió, la cerca d'una ''vida millor'', el curtplacisme, la ceguera política i les nul·les o ínfimes polítiques de fixació de població i d'enfortiment del sector primari extensiu, minifundista, de proximitat, la manca d'ajuda i entrebancs a l'economia rural,... el conflicte amb la propietat privada del monte i l'aturada en la gestió pública i privada d'aquest, la por social al foc i la gran professionalització i capacitat extintora dels serveis d'extinció... el resultat, hectàrees i hectàrees de terreny carregat de combustible com mai en la vida,... si li sumem les condicions cada vegada més extremes del canvi climàtic induït i l'estrès que provoca en la vegetació tenim el còctel perfecte perquè tot se'n vaja per l'aire i cremant en alta intensitat,... Diuen les veus expertes que el bosc mediterrani crida al foc per depurar-se, netejar-se, que el bosc i la vegetació associada, sí o sí, s'adaptarà a la nova situació climàtica que tenim i tindrem, que podem ajudar-li, però, amb gestió forestal diversa, creant mosaic i discontinuïtats, amb un món rural viu i sostenible, amb ramaderia extensiva controlada, invertint en l'agroegologia, dignificant i possibilitant estes professions, amb polítiques i forta inversió pública en revitalitzar i rehabitar l'interior, amb consum de proximitat, també l'energètic,... no s'ha de vore com un cost si no com el gran benefici social que suposa, com l'educació, la sanitat,... amb consciència social i política,... vivim en la muntanya mediterrània, la muntanya habitada per excel·lència, tenim tradició i coneixements històrics heretats i d'altres més moderns, només cal que ens hi posem,.. ho fem?